“I jo amb això què hi guanyo?”: els Kumes entren en joc

Cal ser conscients que, malgrat el plantejament del projecte pot semblar idíl·lic, la seva realització és dura en el seu dia a dia. Moltes vegades l’alumnat viu situacions difícils i prové d’entorns complexes, i aquesta motxilla té pes tant a nivell individual com en les seves relacions. Tampoc estan sempre motivats, encuriosits i amb ganes d’encetar nous projectes, o disposats del tot a la seva realització. Fou precisament una mostra de descontent d’un alumne d’any anteriors que, queixant-se d’una tasca (“I jo amb això què hi guanyo?”), donà la idea de crear una retribució per la feina feta.

Kumes és una moneda social, virtual i pròpia amb un equivalent en minuts i en euros (1K= 1 minut, 6K=1€) que els alumnes guanyen en funció de la seva dedicació. Es poden usar, també, per a les despeses de projectes comuns, com ara sortides. Així, la seva feina es veu recompensada de manera tangible, fent ús educatiu de la meritocràcia, i es crea un petit sistema econòmic basat no en el capital sinó en la força el treball. L’alumnat creu fermament en aquest sistema i ha esdevingut una eina per lluitar contra les sensacions d’injustícia o de desafecció.

Els referents per poder comparar aquest recurs són pocs però no inexistents. Les monedes complementàries en pro d’un desenvolupament sostenible es tiren endavant en diferents entorns d’àmbit internacional. En centres escolars podríem comparar la iniciativa amb algunes estratègies de gamificació portades a l’aula, en les que s’incorporen sistemes de recompensa diferents a l’avaluació ordinària.